Imatge tallers als institus i xerrades a escolesTaller de sensibilització a la Salut Mental.[1]

Des de fa alguns anys, es destaca la rellevància de la promoció de la salut mental i prevenció dels trastorns mentals. La millora d’aquesta no es prové exclusivament dels tractaments dels trastorns mentals, sinó que està relacionada amb la reducció dels factors de risc que poden afavorir l’aparició de trastorns mentals, millores sanitàries que permetin el tractament precoç dels trastorns mentals, de tal manera que es pugui assolir una millor prognosi, afavorir la inclusió social, reduint l’estigma associat al trastorn mental i disminuir el cost en matèria de benestar social i atenció sanitària.

Així ho reconeixien l’Informe Mundial de la Salut de l’OMS (2001) i la Conferència Ministerial europea de l’Organització Mundial de la Salut (l’OMS) celebrada a Hèlsinki el gener de 2005. Destaquen com la salut mental és fonamental per a la qualitat de vida i productivitat de les persones, famílies, la comunitat i els països. Entre els seus objectius esta el potenciar la promoció, la prevenció i el tractament dels trastorns mentals en els individus i les comunitats i lluitar contra l’estigma i potenciar els drets humans.

El taller de sensibilització tracta de donar resposta a la necessitat de realitzar prevenció primària, que alhora farà possible realitzar una prevenció secundària dels trastorns mentals. El fonamental a la prevenció primària en salut mental és informar, ja que la informació, i el dret a la dignitat de les persones, són la forma de modificar les concepcions errònies i estigmatizants que la població té sobre els trastorns mentals.

Sobre la manera de dur a terme aquesta informació, s’assenyala la importància de desenvolupar intervencions educatives, planificades i focalitzades en sectors i en agents concrets i amb objectius ben definits. En qualsevol cas, és preferible que la informació s’inclogui dins dels canals habituals, més que fer grans campanyes d’objectius i audiències molt generals, l’escassa utilitat dels quals és coneguda (López, Laviana, Fernández, López, Rodríguez i Aparicio. 2008). És per aquesta raó que el projecte de sensibilització es durà a terme en els centres d’ensenyament, ja que els instituts són un dels canals habituals d’informació i aprenentatge. 

Objectius:

  • Aproximar els adolescents als trastorns mentals i al sofriment que significa patir un trastorn mental.
  • Capacitar els adolescents perquè puguin reconèixer en si mateixos i en el seu entorn els primers símptomes d’un trastorn mental.
  • Reduir l’estigma associat al trastorn mental.
  • Realitzar detecció precoç i tractament primerenc de la psicosi.
  • Proporcionar seguretat al professionals de l’àmbit educatiu, per realitzar les tasques relacionades amb la salut mental.
  • Incrementar la consciència preventiva en l’àmbit educatiu.

Persones a les que es dirigeix l’activitat:

El Taller de Sensibilització a la salut mental està destinat a instituts i centres educatius i pensat per  a les edats de risc d’inici de la simptomatologia, 12-15 anys (Manzano, A. y Oriol, A. 2012). S’ofereix com una activitat dirigida a alumnes de la E.S.O, dins de l’espai de tutoria, com una xerrada o debat de recolzament a tasca del tutor. Habitualment es contacta amb l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) de la zona per explicar els objectius del taller i poder contrastar-los amb les necessitats dels Instituts. 

Mètode:

  • S’inicia l’activitat omplint el qüestionari GHQ (Lobo, Pérez-Echeverría, Artal,  1986). com a instrument de sensibilització al concepte de salut mental. Es de caràcter anònim i voluntari. S’informa els alumnes de que si poden el seu nom, se’ls podrà oferir una breu entrevista de devolució dels resultats de manera individual i privada.
  • Es plantegen tres interrogants:
    • Què penseu que es pot fer per a estar bé del cap?
    • Coneixeu algú que pateixi algun tipus de Trastorn Mental?
    • Què penseu que és la Salut Mental?
    • Enllaçant les seves despostes a les preguntes, s’explica una breu definició de Salut Mental.
    • Es finalitza amb un debat obert, d’uns 45 minuts de durada, amb tot el grup classe i el seu tutor o tutora.

Grup o seminari sobre conflictes a l’aula:

Objectiu:

Oferir un espai de reflexió i discussió entorn als conflictes més habituals que es donen a les aules dels centres educatius. Està pensat per a professors i ensenyants que desitgen aprofundir en les dinàmiques grupals i individuals amb les que es troben amb els adolescents. Els professors són els professionals que treballen en contacte directe amb  els nois i els que millor observen i pateixen les conseqüències de les dinàmiques grupals, a la vegada que detecten problemàtiques individuals greus a les quals és difícil donar una atenció adequada en una bona part dels casos.

Mètode:

Abans de la realització del grup s’intentarà consensuar amb els centres d’ensenyament, l’objectiu general del grup i desenvolupar els objectius específics que puguin ser referenciats a les realitats concretes dels centres, en especial dels que atenen a adolescents.

En aquesta tasca s’inclou el contacte previ i la planificació de l’activitat amb el Centre de Recursos Psicopedagògics i l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic de la zona a on es desenvoluparà l’activitat.

El grup o seminari es caracteritzarà per:

  • Composició: De 15 a 20 professors més dos terapeutes o dinamitzadors.
  • Material: Es donarà una part teòrica mínima sobre els conceptes bàsics, a nivell emocional, del pas de la infància a l’adolescència, de les dinàmiques de grup i de l’afrontament de conflictes.
  • Dinàmica: Es treballarà sobre les situacions conflictives que aportin els integrants del grup per pensar-les, discutir-les i elaborar estratègies de resolució de conflictes.

El grup pot tenir una durada variable, mínim 6 sessions, depenen de la entitat, centre o grup de professionals que la promoguin. La durada òptima és la d’un curs escolar.

Xerrades als pares a les escoles:

Es realitzen sobre diferents temes de cara als pares i mares i a petició de les pròpies escoles i/o de les associacions de mares i pares de les mateixes. Acostumen a ser de dues hores de duració per donar temps a que hi hagi una petita exposició teòrica que estimuli al diàleg i debat entre els assistents.

Els temes més demanats acostumen a ser:

– Els hàbits i la incorporació a l’escola.

– Les rebequeries i el seu maneig.

– El pas del parvulari a la primària, com preparar als nens i nenes.

– Els hàbits, una continuïtat entre la casa i l’escola.

– Els conflictes de relació a l’aula.

[1] Aquest apartat s’ha extret de:
– Manzano, A., Oriol, A, Artigue, J., Martínez, M., Gassó, JM., Franquesa, A., López, S. i Tizón, JL. (2012). Taller de sensibilització en salut mental: una experiència de prevenció amb adolescents. Àmbits de Psicopedagogia, 36: 50-53.
– Versión castellana: Artigue, J., Manzano, A., Oriol, A., Martínez, M., Gassó, JM., Franquesa, A., López, S. y Tizón, JL. (2013). Taller de sensibilización en salud mental: una experiencia de prevención con adolescentes. Cuadernos de Psiquiatría del niño y del adolescente, 55, pp 31-36.