Imatge persones en risc de psicosiJustificació:

En els últims anys del segle passat es va incrementar notablement l’estudi del curs del trastorn psicòtic, especialment de l’esquizofrènia. En l’actualitat són àmpliament acceptats els models explicatius que es basen en la idea que el trastorn és conseqüència d’una trajectòria de vida alterada (Bentall RP, Fernyhough Ch. 2008; Van Winkel, R., Stefanis, N. y  Myin-Germeys, I. 2008). És a dir hi ha esdeveniments vitals,  que augmenten el risc de patir un trastorn mental, ja des de l’embaràs i la primera infància (Choquet, Facy, Laurent y Davidson, 1982). Es denominen factors de risc.

En l’estudi alemany sobre els pròdroms de la psicosi un dels objectius era identificar aquesta trajectòria alterada. En ell conclouen l’existència d’una fase prodròmica prepsicòtica (4.8 anys de durada mitjana) i una prefase psicòtica (1.3 anys de durada). Les comparacions posen en evidència que els símptomes prodròmics són comuns en la depressió (moderada i greu) i l’esquizofrènia. La distinció entre una psicosi i un trastorn de l’estat d’ànim no és possible fins que apareixen els símptomes positius. Però la intervenció primerenca es fa necessària perquè en ambdós trastorns l’alteració funcional i emocional produeix greus conseqüències personals, familiars i socials (Häfner, H., der Heiden, W., Behrens, S., Gattaz, WF, Hambrecht, M., Löffler, W., et al. 1998). D’aquí la necessitat de dispositius que detectin els Estats Mentals d’Alt Risc (EMAR) de psicosi, és a dir, persones amb símptomes clars i que necessiten algun tipus d’ajuda, que no reuneixen els criteris diagnòstics per al Tr. Esquizofrènic i que són susceptibles d’altres diagnòstics de salut mental (Yung, 2007). En les últimes dècades l’edat de risc habitualment utilitzada, de 15 a 54 anys, s’ha reduït als 12 – 22 anys, més adequada segons determinats estudis internacionals (Cornblatt, 2003).

Aquestes fases constitueixen el període denominat “psicosi no tractada”, en anglès “Duration of Untreated Psychosis” (DUP). Les investigacions dedicades a determinar les conseqüències personals i socials de la DUP apunten que períodes de psicosi no tractada més prolongats s’associen a un curs del trastorn més desfavorable (Marshall M, Lewis S, Lockwood A, et al. 2005; Perkins DO, Gu H, Boteva K, Lieberman JA, 2005), amb el conseqüent augment dels costos que la psicosi genera (McGorry PD, Edwards J, Mihalopoulos C et al. 1996), incloent-hi, probablement, els costos econòmics totals del trastorn (a Anglaterra 65.164 € / any segons estudi de Mangalore, R. i Knapp, M. 2006). De igual manera està demostrat, a nivell europeu, que els programes preventius que produeixen majors beneficis, en cost econòmic, a la comunitat, tant en despesa pública com en privada son les intervencions a la infància i la detecció precoç de la psicosi. En aquest últim es conclou que la recuperació de la inversió econòmica s’aconsegueix abans d’un any (McDaid, 2011).

En el nostre àmbit, la investigació corrobora que la major part de les persones que pateixen un trastorn psicòtic es visiten en els dispositius comunitaris de salut i de salut mental si aquests es fan accessibles (Tizón, JL, Ferrando, J., Parés , A., Artigue, J., Parra, B., Pérez, C., 2007). I demostra, a través d’una recerca de base poblacional, que el trastorn esquizofrènic i els trastorns psicòtics no afectius, estan fortament influenciats pels factors psicosocials: La prevalença de psicosi era molt més elevada en una zona de Barcelona caracteritzada per variables socioeconòmiques adverses en comparació a d’altres barris de nivell mitjà-baix. (Tizón JL, Ferrando J, Artigue J, Parra B, Parés A, Gomà M, Pérez C, Parella F, Sorribes M, Marzari B, Quijada I, Català L. 2009).

També, cal senyalar que en el temps en el que va funcionar l’Equip d’Atenció Precoç a les Persones en risc de Psicosi (EAPPP), de 2005 a 2011, gràcies a les intervencions preventives i comunitàries, es va registrar una disminució de les hospitalitzacions de les persones amb diagnòstic d’esquizofrènia i altres psicosi. És a dir: les altes hospitalàries, amb l’esmentat diagnòstic, generades a partir d’un ingrés i que  corresponen a les tres Àrees Bàsiques de Salut (ABS 9C, 10E i 10F) referenciades a l’EAPPP, es van reduir en un 20{639727acb65ad122196e5a6155097df97d4b0b3fc918e36454923a2cacf9d5fb} (Regió Sanitària de Barcelona 2010). L’estalvi de la despesa interdepartamental (sanitària i social) i que això suposa demostra que la prevenció i l’atenció integral a les persones en risc de psicosi es pot fer des de la comunitat, amb uns nivells mínims de medicalització i treballant amb les persones i per a les persones des d’una perspectiva multidisciplinar i conjuntament amb els serveis sanitaris, socials i educatius.

Objectius.

L’Associació estructura el servei per tal de desenvolupar els següents objectius:

  • Detecció precoç de pacients i famílies que viuen i pateixen els primers símptomes psicòtics o situacions de risc de psicosi, preferentment en edats entre 12 i 22 anys.
  • Atenció integral al trastorn o a l’estat mental d’alt risc.
  • Coordinació amb els diferents dispositius o professionals de la salut, de l’educació o dels serveis que atenen a les persones que s’estiguin atenent.
  • Atenció preventiva sobre la salut mental i sobre el trastorn mental greu a la infància, individual o grupal, en entitats públiques i privades, per mitjà d’intervencions ubicades als centres d’aquestes entitats (Instituts, Escoles, Universitats, etc…)
  • Atenció grupal a professionals interessats en la prevenció del trastorn mental greu a la infància.

Persones a les que es dirigeix el servei:

  • Persones amb un Primer Episodi (PE) psicòtic segons els grups diagnòstics senyalats al document de Programa d’Atenció Específica al Trastorn Psicòtic Incipient (Lalucat, L. y Tizón, J.  2007).
  • Persones en risc de psicosi, el denominat Estat Mental d’Alt Risc (EMAR): menor capacitat de concentració i atenció, anhedònia, estat d’ànim depressiu, alteració de la son, ansietat generalitzada, retraïment social, desconfiança, idees paranoides, deteriorament del funcionament habitual, irritabilitat, consum de cànnabis, alcohol o altres drogues continuat (Edwards, J. y McGorry, PD. 2004).
  • Menors Altament Vulnerables (MAV):  Menors de 12 anys amb acumulació de factors de risc. Per exemple, fills de pacients amb Trastorn Mental Sever o nens amb acumulació de factors de risc en salut mental.

Protocol de Tractaments.

En l’atenció a la psicosi incipient s’ha evidenciat que el tractament ha de ser ampli i incorporar elements terapèutics de diferents àmbits (Alanen, 2007), per aquest motiu adoptem la denominació de Tractament integral Adaptat a les Necessitats del pacient i la seva família a la Comunitat (TANC) (Tizón, 2009), que inclou les següents activitats:

1. Activitats en fase d’acollida, vinculació i exploració (2-4 visites):

  • Contactes previs: al servei, al domicili, a l’ABS, al centre educatiu o altres.
  • Primera entrevista d’Acollida
  • Exploració i diagnòstic: diagnòstic psicopatològic, diagnòstic d’infermeria, diagnòstic social i definició pla terapèutic individual amb atenció específica a la vinculació. (3-4 entrevistes un d’elles com a mínim familiar)
  • Plantejament del pla terapèutic (TANC) a la persona i a la família.
  • Petició de Consentiment Informat per a  docència i investigació.

2. Activitats terapèutiques a combinar:

  • Psicoteràpia psicoanalítica si està indicada i el pacient ho accepta.
  • Psicofarmacologia integrada a la “Teràpia combinada”.
  • Entrevistes familiars.
  • Dispositiu de “Atenció oberta”, de vegades, a nivell telefònic.
  • Rehabilitació cognitiva i/o Teràpia d’habilitats socials.
  • Programa “Fills de progenitors amb diagnòstic de psicosi”.
  • Visites domiciliaries.
  • Grup psico-educatiu de 6 sessions.
  • Grup multifamiliar