La família és el grup natural de relació que té una persona. Sigui quina sigui la seva composició, és l’escenari de les primeres vinculacions i processos d’aferrament que permeten aflorar les capacitats de pensament en el nadó. Proporciona el que s’ha denominat la “base segura” (Bowlby 1986). Per això el grup familiar de convivència és el primer que pateix les alteracions en la salut mental dels seus membres, tot i no ser-ne conscients en més d’una ocasió.
La despesa emocional i econòmica que suporten les famílies amb un dels membres patint un trastorn mental greu és important i, de vegades, desmesurada en relació als beneficis que s’obtenen. L’estigma amb que altres grups socials ha tractat a aquestes persones ha dificultat la implantació d’estratègies comunitàries de tractament que milloressin la qualitat de vida de les persones que pateixen aquest tipus de trastorns.
Tal i com ja hem comentat, pensem que la prevenció de la salut mental ha de partir de la comunitat, reduint els factors de risc que provoquen l’aparició del trastorn (Artigue J, Tizón JL. 2014), de manera que millori la qualitat de vida i productivitat de les famílies. Les activitats preventives doncs, tindrien una base comunitària i apareixerien en els canals habituals per on les famílies reben informació: serveis educatius, sanitaris i socials. En aquest sentit tampoc es descarten acords de col·laboració amb associacions de familiars i usuaris i amb entitats.
Si bé actualment “internet” és una font d’informació important a les llars de les persones, les intervencions que es proposen a continuació necessiten un suport no virtual pel seu desenvolupament. La seva realització implica l’intercanvi de paraules, sentiments i emocions que tracten de modular i generar esperança mitjançant la instauració de nous patrons de comunicació en els grups familiars.
Grups d’orientació a famílies.
Objectiu: orientació a pares amb fills que tenen dificultats en les relacions: pares que no saben com manegar situacions de dificultats en la vinculació, de límits en els comportaments, d’absentisme i/o aïllament relacional o de patiment per un trastorn emocional. Aquest és, en bona part dels casos, un dels primers símptomes dels estats EMAR. Segons l’àmbit en el que es realitzi pot pesar més, en la composició del grup, una de les situacions esmentades i el grup s’orientarà específicament cap el tractament emocional d’aquesta realitat.
Mètode: el grup es pot plantejar tant a l’àmbit educatiu com a l’àmbit sanitari i el social. Els grups, en tots els casos, hauran de tenir un màxim de 15 components més dos conductors o dinamitzadors del grup.
– Àmbit educatiu: El grup es realitza en 4 o 6 sessions, depenen del format horari, en les quals s’informa dels factors de risc i senyals d’alarma més freqüents per a la salut mental en aquesta edat. A partir d’aquest estímul previ, a cada sessió, es demana als participants que plantegin situacions concretes i es debaten estratègies per afrontar-les. La freqüència de les sessions es pot adaptar a les necessitats de les institucions educatives però fora aconsellable que no fos inferior a la mensual.
– Àmbit sanitari: pot oferir-se com una activitat preventiva i assistencial de centres sanitaris, especialitzats o no especialitzats. En aquest cas el mètode seria el mateix però la freqüència recomanable seria quinzenal donat que, en aquest àmbit, no existeix entre les famílies un vincle d’unió com pot ser: “els nostres fills van a la mateixa escola”. A més, en aquest grup, els integrants seran captats per infermeria i/o metges de família i pediatres que acostumen a detectar situacions familiars a on ja han cristal·litzat els primers símptomes d’un trastorn mental.
– Àmbit social: destinat a famílies detectades tant des dels serveis socials de base com des dels equips d’atenció a la infància i adolescència. També son recursos a on els professionals detecten els possibles inicis d’una patologia greu en salut mental i el format de realització del grup seria aconsellable en freqüència quinzenal.
Tractament a nuclis familiars en risc.
Objectiu: El tractament a famílies té com a objectiu captar, entendre i elaborar el patiment emocional del grup familiar. Està indicat en diverses situacions però en aquest projecte està destinat a:
- Famílies on una o varies persones estan en risc de psicosi o ja ha estat diagnosticada del trastorn.
- Famílies a on hi ha menors d’edat que atesos a Serveis Socials o a Equips d’Atenció a la Infància i l’adolescència , en el marc de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència ( articles 78 I 104).
Mètode: És recomanable realitzar entrevistes de freqüència quinzenal o mensual. S’ha de valorar sempre les possibilitats reals d’assistència i vinculació.
A les entrevistes han d’intervenir dos terapeutes o dinamitzadors, a ser possible de diferent sexe. La dinàmica gira al voltant del símptoma o problema manifest, del diagnòstic explicitat o del patiment expressat. Els terapeutes facilitaran elements per a la comprensió de les angoixes i ansietats presents, a partir de les emocions expressades pels components del nucli familiar. Seran entrevistes obertes i/o semidirigides que acompanyen a les famílies en el procés que segueixen i els donen un lloc on parlar dels conflictes. Es tindrà especial cura en observar les funcions que desenvolupa cada membre del grup, en especial, qui genera esperança, qui està motivat pel canvi o qui facilita el compromís amb el tractament.
Sobre aquests tractaments familiars disposem d’un protocol elaborat on es detallen més àmpliament objectius i metodologia.