L’Associació sense ànim de lucre SAPPS ( Servei d’Atenció i Prevenció de Salut Mental) sorgeix de la voluntat d’un grup de professionals de continuar amb la tasca iniciada a l’EAPPP dins de l’atenció a la Salut Mental a la Xarxa Pública[1] i al que també es va intentar donar continuïtat amb el projecte USAPPS[2].

Aquest servei treballa des d’una perspectiva psicodinàmica utilitzant tècniques psicoterapèutiques, psicosocials, educatives  i psicofarmacològiques, i amb abordatges tant individuals com familiars i grupals.   Es combinen en cada cas segons les necessitats del pacient i la seva família dins la comunitat.

Aquesta combinació de tècniques genera una activitat assistencial en la que cada persona pot ser visitada en diferents formats incloent les visites domiciliàries, i des d’una perspectiva interdisciplinar pels diferents professionals de l’equip: psiquiatra, psicòleg, infermera o treballadora social, depenent del seu pla terapèutic individual.

Pensem que només amb aquest tipus d’intervenció  es pot disminuir el patiment individual, familiar i social que comporta el propi trastorn, així com la cronificació que sovint acompanya el retard en la detecció i la instauració del tractament integral.

La tasca preventiva i de detecció precoç de la simptomatologia és un dels objectius prioritaris del servei. Són intervencions, de vegades, inespecífiques, dirigides a evitar l’estigmatització amb la que els grups socials senyalen a persones i famílies que poden estar en risc de desenvolupar un Trastorn Mental Greu, afavorint així la demanda d’ajuda .

En els anys de treball en comú s’ha constatat que una intervenció preventiva en els àmbits de relació social primerenca (escoles, centres sanitaris i centres socials) comporten una millor detecció de situacions de risc per a la SM, així com una millora en la cura de la Salut Mental dins de les aules i un millor maneig de les situacions que hi tenen a veure per part dels ensenyants. És per això que a banda dels tractaments a persones i famílies, des del SAPS impulsem intervencions de caràcter comunitari i educatiu en aquests àmbits de relació.

També, el  treball amb famílies de manera intensiva, i no només amb els seus membres de manera aïllada, i el treball conjunt amb altres professionals de la Xarxa de Serveis d’Atenció a les Persones que acompanyen al mateix nucli familiar, permet que els canvis que s’han de produir per a un increment del benestar dels seus membres, siguin potser més difícils d’estimular però un cop aconseguits més duradors i més ben acceptats per tots els membres de la família.