Els primers anys de vida són bàsics per la estabilitat emocional de la persona. L’afecte i el vincle amb els progenitors i/o els adults cuidadors s’ha considerat el punt de partida del desenvolupament físic, psicològic i social dels infants. Aquestes experiències afectives perduren al llarg de la vida, permeten establir relacions socials, afrontar els reptes del creixement i integrar els aprenentatges escolars.

Les alteracions emocionals més freqüents en aquestes etapes tenen sempre una forta repercussió en el procés de creixement i individuació. Per aquest motiu és necessària la detecció precoç i el tractament tant aviat com sigui possible. Així mateix és important la col·laboració de les persones que tracten al nen o a la nena en els diferents entorns en els que viu: família, escola, activitats de temps lliure i altres.

La valoració i diagnòstic d’un símptoma o d’una alteració comportamental es realitza basant-se en el que el nen expressa, o deixa d’expressar, però tenint molt present l’opinió i vivències de la mare, del pare i dels educadors.

El tractament sempre es proposa d’acord amb aquestes persones cuidadores, fonamentalment la família i es treballa en coordinació per tal de donar elements d’anàlisi i comprensió de les alteracions que s’estiguin produint. L’objectiu és restablir les capacitats de pensar i de raonament, tant  en el nen com a la família, per tal de capacitar-los pel desenvolupament i maduració adients per a l’edat i dotar-los d’elements de prevenció de possibles noves alteracions.